Aquesta és una revisió antiga del document

---

pfSense amb Vagrant

Propòsit de la pràctica: conèixer el software pfSense i la configuració bàsica per a gestió d'una xarxa petita amb clients i servidors, amb gestió dels serveis amb HAProxy.

Per a la pràctica necessitem Vagrant instal·lat amb el provider libvirt/KVM com s'explica a Vagrant Ubuntu libvirt. A les plantilles d'IsardVDI ho tindreu disponible.

Introducció

pfSense és un software de gestió de routing i firewall, basat en FreeBSD (el kernel de GNU, alternatiu a Linux). Té una gestió molt còmoda via web (webConfigurator). Acostuma a trobar-se embarcat en appliances i hardware de firewall, en particular les de Netgate.

A més de les funcions bàsiques de routing i firewall també pot gestionar VPN, QoS, NAT, load balancing, reverse proxy i, via, plugins, moltes altres funcions afegides.

Hi ha 2 versions de pfSense: la CE (Community Edition, actualment en la v2.9.x) i la pfSense+ (actualment la 26.x) que és la que es sol proporcionar embarcada en el hardware.

La principal funció serà aïllar les xarxes internes de la WAN (Wide Area Network) fent-nos de tallafocs. Els noms interns de les xarxes son: WAN, LAN, OPT1, OPT2, etc. (on «OPT» son LANs opcionals). Cadascuna es pot assignar a una interfície diferent del dispositiu i reanomenar-se, facilitant la seva gestió. La WAN és la que ens dona accés a internet, o sigui, la que connectariem a la fibra òptica del nostre proveïdor d’internet, i on hem de ser mes restrictius amb les regles del firewall.

La WAN hauria de tenir tots els ports tancats per defecte, i només obrir el 80 i 443 d’accés web quan tinguem els serveis ben configurats. En aquest cas, però, la WAN (vtnet0) coincideix amb la xarxa default de Vagrant, i necessita tenir el port 22 d’accés SSH obert, raó per la qual hem posat una regla predefinida al firewall i el servei SSH engegat perquè no doni errors poc amigables de gestionar.