bytes.cat

La wiki d'FP d'informàtica

Eines de l'usuari

Eines del lloc


Barra lateral

ASIX Administració de Sistemes Informàtics i Xarxes
Tots els mòduls del cicle
MP01 Implantació de sistemes operatius
Totes les UFs del modul
MP02 Gestió de bases de dades
Totes les UFs del modul
MP03 Programació bàsica
Totes les UFs del modul
MP04 Llenguatges de marques i sistemes de gestió d'informació
Totes les UFs del modul
MP05 Fonaments de maquinari
Totes les UFs del modul
MP06 Administració de sistemes operatius
Totes les UFs del modul
MP07 Planificació i administració de xarxes
Totes les UFs del modul
MP08 Serveis de xarxa i Internet
Totes les UFs del modul
MP09 Implantació d'aplicacions web
Totes les UFs del modul
MP10 Administració de sistemes gestors de bases de dades
Totes les UFs del modul
MP11 Seguretat i alta disponibilitat
Totes les UFs del modul
MP12 Formació i orientació laboral
Totes les UFs del modul
MP13 Empresa i iniciativa emprenedora
Totes les UFs del modul
MP14 Projecte
Totes les UFs del modul
DAM Desenvolupament d’aplicacions multiplataforma
Tots els mòduls del cicle
MP01 Sistemes informàtics
Totes les UFs del modul
MP02 Bases de dades
Totes les UFs del modul
MP03 Programació bàsica
Totes les UFs del modul
MP04 Llenguatges de marques i sistemes de gestió d'informació
Totes les UFs del modul
MP05 Entorns de desenvolupament
Totes les UFs del modul
MP06 Accés a dades
Totes les UFs del modul
MP07 Desenvolupament d’interfícies
Totes les UFs del modul
MP08 Programació multimèdia i dispositius mòbils
Totes les UFs del modul
MP09 Programació de serveis i processos
Totes les UFs del modul
MP10 Sistemes de gestió empresarial
Totes les UFs del modul
MP11 Formació i orientació laboral
Totes les UFs del modul
MP12 Empresa i iniciativa emprenedora
Totes les UFs del modul
MP13 Projecte de síntesi
Totes les UFs del modul
MPDual Mòdul Dual / Projecte
DAW Desenvolupament d’aplicacions web
Tots els mòduls del cicle
MP01 Sistemes informàtics
Totes les UFs del modul
MP02 Bases de dades
Totes les UFs del modul
MP03 Programació
Totes les UFs del modul
MP04 Llenguatge de marques i sistemes de gestió d’informació
Totes les UFs del modul
MP05 Entorns de desenvolupament
Totes les UFs del modul
MP06 Desenvolupament web en entorn client
Totes les UFs del modul
MP07 Desenvolupament web en entorn servidor
Totes les UFs del modul
MP08 Desplegament d'aplicacions web
Totes les UFs del modul
MP09 Disseny d'interfícies web
Totes les UFs del modul
MP10 Formació i Orientació Laboral
Totes les UFs del modul
MP11 Empresa i iniciativa emprenedora
Totes les UFs del modul
MP12 Projecte de síntesi
Totes les UFs del modul
SMX Sistemes Microinformàtics i Xarxes
Tots els mòduls del cicle
MP01 Muntatge i manteniment d’equips
Totes les UFs del modul
MP02 Sistemes Operatius Monolloc
Totes les UFs del modul
MP03 Aplicacions ofimàtiques
Totes les UFs del modul
MP04 Sistemes operatius en xarxa
Totes les UFs del modul
MP05 Xarxes locals
Totes les UFs del modul
MP06 Seguretat informàtica
Totes les UFs del modul
MP07 Serveis de xarxa
Totes les UFs del modul
MP08 Aplicacions Web
Totes les UFs del modul
MP09 Formació i Orientació Laboral
Totes les UFs del modul
MP10 Empresa i iniciativa emprenedora
Totes les UFs del modul
MP11 Anglès
Totes les UFs del modul
MP12 Síntesi
Totes les UFs del modul
CETI Ciberseguretat en Entorns de les Tecnologies de la Informació
Tots els mòduls del cicle
CiberOT Ciberseguretat en Entorns d'Operació
Tots els mòduls del cicle
vcs
→ Slide 1

VCS: Sistema de control de versions

Un sistema de control de versions (VCS: Version Control System) ens permet portar un seguiment exhaustiu dels canvis que es van produint al codi que desenvolupem. Ens ha de facilitar recuperar versions antigues dels arxius que elaborem, en cas de pèrdua o introducció d'errors durant el desenvolupament.

A l'article Git trobaràs xuleta i exercicis concrets per l'utilització pràctica d'aquest sistema de versionat hegemònic.

Referències:

→ Slide 2

Introducció

Els magatzems de codi els anomenem repositoris.

Cada cop que fem un canvi en el repositori el consolidem fent un commit. Això ens resultarà en una «foto instantània» dels arxius del repositori i solen marcar-se amb un hash que permet fer-hi referència i comprovar la seva integritat.

També ens permetrà tenir un historial de tots els canvis efectuats al repositori, consultable i recuperable en qualsevol moment.

↓ Slide 3

Videotutorial

Videotutorial per iniciar-se amb Git i Apache:


→ Slide 4

Branques

Una de les missions importants d'un VCS és la de facilitar el treball en equip. Això s'aconsegueix mitjançant la creació de branques o branches. Aquestes permeten treballar i evolucionar una versió del codi sense afectar a la resta del repositori de codi.

Exemple1: Branques d'un repositori orientades a desenvolupament amb metodologia Scrum.

→ Slide 5

Branques orientades a desplegament

Habitualment tindrem, com a mínim, 3 branques: dev, pre i pro

Originem una branca a partir d'un punt de versió concret o commit. A partir d'aquell moment podem fer canvis a la branca sense afectar les altres.

→ Slide 6

Merge: fusió de branques

Quan volem incorporar els canvis fets d'una branca a una altra realitzem un merge.

Aquesta operació és delicada i implica refer tots els tests necessaris per assegurar-nos que el codi fusionat continua funcionant.


→ Slide 7

Centralitzat vs Distribuït

Inicialment es van fer servir sistemes de control de versions centralitzats ja que facilitaven la implementació del software VCS, però aquests no eren prou eficients en la gestió del treball en equip: quan un usuari prenia el control d'un arxiu, els altres no el podien modificar. A mes, estaves obligat a treballar en xarxa contínuament i la gestió de branques era poc flexible i complexa.

Exemples d'aquest sistema son CVS, Subversion o Razor.

Per exemeple, quan un desenvolupador havia d'editar un arxiu, el bloquejava i els altres usuaris no el podien escriure, només llegir-ho.

→ Slide 8

VCS distribuït

En canvi, un sistema de control de versions distribuït permet treballar amb la filosofia peer to peer, és a dir, que puc descarregar els canvis de qualsevol altre usuari en qualsevol moment, sense tenir un repositori central com al cas anterior.

Exemples de sistemes de control de versions:

  • Centralitzat: CVS, Subversion (SVN)
  • Distribuït: Mercurial (Hg), Git


→ Slide 9

Git

Git és l'actual sistema de control de versions hegemònic de forma incontestable. El va crear Linus Torvalds el 2007 per al desenvolupament del nucli Linux. Tota la resta de productes han quedat totalment sobrepassats per Git. Això es deu a:

  • Codi lliure.
  • Pensat per a projectes grans.
  • Arquitectura distribuïda.
  • Rapidesa de manipulació (merges de menys d'1 segon).
  • Optimització d'ús i d'ocupació de recursos d'emmagatzemament.

Git controla contingut, no arxius. Per tant, és molt fàcil esborrar, reanomenar sense avisar a Git, i l'historial es manté :)


→ Slide 10

Git (2)

Algunes dades de referència (del 2009):

  • Linux Kernel constava de 22.000 arxius.
  • Mostrar les diferències de tot el Linux kernel (74.000 commits) comportava 7 segons (cold cache) o 2.3 segons (warm cache).
  • El repositori de Mozilla Project ocupava:
    • En CVS : 3GB
    • En Subversion : 12 GB
    • En Git : 300 MB


→ Slide 11

Com funciona Git

Mostrem en imatges com funciona Git:

Comencem desenvolupant un projecte en local.

Prem abaix per seguir la seqüència:

↓ Slide 12

Clonació

Un segon desenvolupador fa una còpia del nostre projecte.

↓ Slide 13

Afegint codi

Cada desenvolupador segueix treballant individualment.

↓ Slide 14

Més codi

Els canvis de cadascun no afecten l'altre.

↓ Slide 15

Fetch

El desenvolupador principal descarrega els canvis que ha fet el 2n desenvolupador.

↓ Slide 16

Merge

Combina els canvis amb el seu projecte amb un MERGE.

↓ Slide 17

Fetch (2)

Finalment, el segon desenvolupador descarrega els canvis del primer, amb els seus propis canvis integrats.


→ Slide 18

Bones pràctiques

Disposar de Git és una gran cosa, però també cal seguir unes bones pràctiques a l'hora de crear i administrar les branques.

→ Slide 19

Distribuït però centralitzat

Amb «distribuït però centralitzat» es vol dir que el sistema suporta un esquema distribuït on els desenvolupadors poden descarregar-se el codi d'altres companys, però finalment hi ha un repositori de referència que es sol dir origin, on es deixen els canvis consolidats i testejats.

Un projecte en Git pot ser centralitzat per conveniència, però no per arquitectura, permetent els desenvolupadors treballar descentralitzadament.

→ Slide 20

Model exitós: git-flow

Fa 10 anys Vincent Driessen va proposar un model de treball o workflow que encara avui es considera el de referència de forma estàndard, fins al punt que l'han anomenat «Git-flow».

→ Slide 21

Caraterístiques del "git-flow"

A l'article de git-flow de Driessen s'expliquen els diversos tipus de branques i com utilitzar-les:

  • Main branches, existeixen sempre
    • main : abans es deia «master», però s'ha canviat a «main» per evitar nomenclatures esclavistes.
    • develop : mes coneguda per dev
  • Supporting branches:
    • Feature branch : noves funcionalitats
    • Release branch : pre (preproducció) / pro (production)
    • Hotfix branch : per solucionar bugs.


→ Slide 22

Primeres pràctiques amb Git

Segueix llegint l'article de Git on trobaràs exercicis pràctics i xuletes.

vcs.txt · Darrera modificació: 2023/09/26 15:33 per enric_mieza_sanchez