Taula de continguts

Vagrant

Vagrant

Vagrant és una eina de codi lliure desenvolupada per HashiCorp per automatitzar la creació i gestió de màquines virtuals. La podriem classificar dins les eines de DevOps conegudes com a Infraestructure as Code. Vagrant no és un virtualitzador, només automatitza tasques de forma programàtica, pel què necessita que tinguem instal·lat algun provider com VirtualBox o VMware.

La web oficial és https://www.vagrantup.com/

Està pensada per poques màquines i per entorns de desenvolupament i test. Si el què volem és creació de moltes màquines per entorns de producció segurament el què necessitem son eines com Terraform.

Vagrant és particularment útil quan necessitem recrear un entorn molts cops, ja sigui per testejar eines, configuracions, etc. i poder clarificar el típic cas de «en la meva màquina funciona».

#FpInfor, #Ciber, #CiberMp03, #Ceti, #CetiMp03, #Asix, Vagrant, DevOps

Instal·lació

Les instruccions oficials les teniu aquí: https://www.vagrantup.com/downloads

Però en Ubuntu sol estar als repositoris i s'instal·la fàcilment amb un clàssic

$ sudo apt install vagrant

Recordeu que Vagrant no virtualitza, sinó que automatitza tasques amb algun virtualitzador provider. Per tant, caldrà que tinguem instal·lat VirtualBox, VMware o similars. En GNU/Linux el més fàcil és instal·lar VirtualBox:

$ sudo apt install virtualbox

Es recomana utilitzar una màquina física Ubuntu 22.04 (LTS) amb

VirtualBox 7.0 (no és el de la versió dels repositoris de Ubuntu 22.04, cal anar a virtualbox.org)
Instal·lar Vagrant segons les indicacions de la web oficial vagrantup.com, amb els seus propis repositoris APT.

Definicions

Vagrantfile : arxiu on es defineixen les VMs de les que volem automatizar la seva creació i configuració.
box : imatge de disc de VM per utilitzar inicialment en el nostre entorn. Podem trobar un catàleg a la Vagrant Cloud. Hi ha imatges oficials de distribucions de GNU/Linux clàssiques però també imatges binàries de gent que hi carrega la seva configuració particularitzada o d'altres SO com Windows o MacOS.

Creant una VM

Cada «escenari» de VMs Vagrant necessitarà una carpeta on situar un arxiu d'inici Vagrantfile.

Creem una carpeta i inicialitzem un Vagrantfile amb la imatge ubuntu/focal64 :

$ mkdir -p makines/makina1
$ cd makines/makina1
$ vagrant init ubuntu/jammy64
$ vagrant up

Això hauria de ser prou per posar en marxa la màquina Ubuntu Focal Fossa dins el virtualitzador que tinguem a la nostra màquina host. Ens podem connectar a la màquina acabada de crear amb:

$ vagrant ssh

I ja podrem treballar sobre la nostra màquina :) Per fer un exemple ràpid, instal·larem Apache i visitarem la web creada:

vagrant@ubuntu-focal $ sudo apt update
vagrant@ubuntu-focal $ sudo apt install -y apache2
vagrant@ubuntu-focal $ ip address

Xarxa

Amb la darrera instrucció podrem veure la IP de la màquina creada, que probablement sigui una 10.0.2.15. Si esteu fent servir VirtualBox, en la configuració per defecte la xarxa està en NAT, pel què no puc accedir a la màquina que acabo de crear. Per accedir a l'Apache que acabo de crear tinc diverses opcions, per exemple:

Configurar la xarxa en mode bridge.
Fent un port forwarding a la màquina host.

Port forwarding

Provarem el port forwarding, al Vagrant file ja ens surt un exemple.

Sortim de la shell amb CTRL+D, i editem el Vagrantfile per a fer aquest canvi. Descomentem la línia:

config.vm.network "forwarded_port", guest: 80, host: 8080

Xarxa privada

També podríem configurar la interfície en modalitat host-only network, sol fer-se d'aquesta manera al Vagrantfile:

config.vm.network "private_network", ip: "192.168.33.110"

Si el VirtualBox ens dona error al crear la xarxa, podem editar la configuració de xarxa de VirtualBox per permetre les IPs de les VMs:

/etc/vbox/networks.conf

* 0.0.0.0/0 ::/0

Accedint els serveis

I ara reiniciem la màquina amb la nova configuració:

$ vagrant reload

Ara podem accedir a la web de la nova VM mitançant el browser de la màquina host a través del forwarded port:

http://localhost:8080

O bé directament a la IP de la màquina si està en modalitat xarxa interna:

http://192.168.33.110

I si voleu comprovar que realment és la nostra nova màquina, personalitzeu la default page d'Apache:

vagrant@ubuntu-focal:~$ sudo -s
root@ubuntu-focal:/home/vagrant# echo "<h1>Maquina vagrant</h1>" > /var/www/html/index.html

Revisiteu la pàgina i… Voilà!

Resum de comandes utilitzades:

vagrant init <box>
vagrant up
vagrant ssh
vagrant reload

Exercicis

Exercici 1

Investiga com utilitzar aquestes comandes bàsiques:

vagrant halt
vagrant suspend
vagrant resume
vagrant destroy

Exercici 2

Cerca informació per configurar:

El hostname de la màquina virtualitzada (anomena-la, per exemple, «zeus»).
Configurar un terminal de xarxa en mode bridge.
Fer un script que automatitzi la instal·lació de Docker en la nova màquina creada.
Connectar-te via SSH sense fer vagrant ssh (la info de connexió es mostra amb vagrant ssh-config).

Exercici 3

Cerca informació del provider VirtualBox i modifica el Vagrantfile adequadament per:

Eliminar la interfície gràfica.
Canviar el nom de la màquina dins del VirtualBox (que surti un nom sense números o codis).
Configurar la VM perquè disposi de 2 CPUs.
Augmentar la RAM a 2048 MB.

Exercici 4: Apache, PHP i userdir

Fes un Vagrantfile que crei una màquina amb les següents característiques:

Debian darrera versió.
Que tingui com a hostname el teu nom i també com a nom de màquina en el VirtualBox.
Amb un Apache i PHP preinstal·lat.
Que redirigeixi el port 80 de la web d'Apache al port 9090 de la màquina host.
Amb una pàgina per defecte en PHP amb el missatge «El servidor de <el_vostre_nom>» i que ens mostri el phpinfo();
Amb el mòdul userdir d'Apache activat.
Amb un usuari «manolo» creat.
Que l'usuari «manolo» tingui una web pròpia accessible per userdir que mostri «Hola soc el Manolo» i el phpinfo();

Exercici 5: Wordpress

Volem fer proves amb Wordpress i automatitzarem la configuració del servei en una VM amb Vagrant.

Requeriments:

El Wordpress ha de ser la darrera versió en català.
Ha d'estar preinstal·lat amb les taules creades i un usuari vagrant/vagrant.
El nom del blog ha de ser «El meu blog vagrant».
Ha de permetre que es carreguin imatges.

Es recomana seguir aquest guió per al script del Vagrantfile:

Instal·lar dependències (apache, mariadb, etc.).
Crear usuari, bd i permisos a mariadb.
Descarregar arxiu ZIP de Wordpress en català i descomprimir.
Configurar wp-config.php amb credencials per a BD (a partir de wp-config-sample.php).
Es recomana utilitzar la comanda sed per modificar l'arxiu wp-config.php copiat de wp-config-sample.php
Ajustar permisos per a les càrregues d'arxius com imatges.
Crear taules del blog i configurar usuari vagrant/vagrant. Es pot solventar de diverses formes:
- Amb una crida curl que simuli la introducció de les dades del formulari d'instal·lació que ens facilita Wordpress després de configurar la BD.
- Amb la utilitat via comandes wp-cli.org

Segurament el darrer pas de crear les taules del blog pot ser el menys habitual. El hack recomanat per fer el curl que crearà les taules es pot fer com segueix:

Accedir a la web d'instal·lació.
Introduir les dades
Utilitzar l'inspector de HTML de les eines de desenvolupador del navegador, i modificar el
```
<form method="post">
```
per
```
<form method="get">
```
Enviar el formulari. Les dades que necessitem les tenim davant nostre a la URL.
Elaborar la comanda curl amb -X POST i -d «…les-dades-que-apareixen-a-la-URL-dp-del-&…»

…et voilà!

Exercici 6: Cluster Proxmox

Crearem un cluster Proxmox (PVE) de 3 nodes amb Vagrant.

Partirem d'una imatge de Proxmox 9 de l'usuari castor/proxmox.
Ha de tenir suficient RAM (4G) i CPU (2) per node (PVE requereix recursos)
Les VMs han de tenir les adreces 192.168.40.21 , .22 i .23
Documentació disponible:
- Instal·lació de Proxmox per a Debian 12 per a la configuració bàsica dels nodes.
- PVE Cluster Manager per la clusterització dels nodes.
Configurar NFS per TCP si dona error de UDP (nfs_udp:false).

Recomanacions per al script de creació:

Es poden aprovisionar diversos scripts, s'executaran seqüencialment.
No utilitzar «apt install» («apt» falla en alguns casos) sinó «apt-get install -y» (-y de «yes» evita que demani confirmació).
Arranjar el fitxer /etc/hosts (el que ve a la imatge no funciona bé per clusteritzar). Ho podeu fer amb la comanda sed o similars:
- Eliminar la linia del /etc/hosts que diu «pve.example.com»
- Proxmox requereix que a l'arxiu /etc/hosts hi hagi la IP pública del node, no serveix el loopback 127.0.0.1 o similars. Elimineu la línia que diu «nodeX» de /etc/hosts i afegiu la IP del node en qüestió.
Fer reboot afegint el paràmetres reboot:true al provision shell del script (si ho fem dins del script falla pq no espera el reinici).
Al node1 caldrà crear el cluster amb la comanda «pvecm create mycluster»
A la resta de nodes cal esperar (sleep) i anar-los afegint seqüencialment al cluster iniciat al node1. Esperar 10« x <numero_de_node>
Per automatitzar ens convé buscar sempre versions de les instruccions que no siguin interactives. En el cas que no tinguem mes remei, com passa a l'afegir els nodes amb «pvecm add <ip>» es poden introduir els paràmetres amb la redirecció «. Ens demana introduir la contrasenya d'admin i respondre «yes», per tant serà algo com:
```
pvecm add <ip> -force << EOF
<contrasenya>
yes
EOF
```