Un proxy invers o reverse proxy és un servidor de frontend (el primer que veiem quan realitzem una petició d'una URL) que enlloc de respodre a la petició desviarà aquesta cap a un altre servidor de backend que conté l'aplicació web real.
Aquest article segueix a WAF o Web Application Firewall.
El cas més habitual és disposar de diversos servidors on allotgem un domini diferent a cadascun d'ells, però pels que tenim un sol punt d'entrada. Si només disposem d'una IP ens veiem obligats a posar un proxy invers que reenvii les peticions al servidor del domini requerit.
Aquest, però, no és l'únic motiu per a tenir proxy invers. Aquests son alguns dels beneficis que proporciona:
Els proveidors de cloud solen tenir els seus propis serveis de WAF adaptats a la seva arquitectura i serveis.
El programari de codi lliure ModSecurity és el WAF més conegut i emprat. El gener de 2024, l'empresa Trustwave va trasnferir el seu manteniment a OWASP, organització sense ànim de lucre que ja portava anys configurant el Core Rule Set o CRS de ModSecuriy. Aquest conjunt de regles s'elaboren per la pròpia OWASP mercès als informes de vulnerabilitats com OWASP Top Ten. ModSecurity s'inclou com a mòdul addicional d'aplicacions com Apache Web Server o Nginx, i en distribucions GNU/Linux orientades a web hosting com Plesk o cPanel, facilitant la seva instal·lació i configuració.
Un interessant producte son els serveis de protecció mitjançant proxy invers que ofereixen companyies com Cloudflare o Akamai. Si transferim el control dels nameservers del servei DNS al seu entorn, els seus servidors faran de frontend, realitzant la funció de WAF i també ocultant la IP del nostre servidor, juntament amb un ventall d'opcions de gestió dels certificats SSL. Disposen d'algunes capes de servei gratuites, facilitant l'aproximació al servei. Cal tenir en compte, però, que el trànsit que circula pels seus servidors serà visible per a aquestes companyies, així com les peticions de DNS que es facin al domini. Aquests serveis gratuïts, doncs, es paguen (com tants d'altres) amb la recopilació de dades dels usuaris que, encara que sigui de forma legal (acceptant uns termes d'ús), cal no oblidar que ens resta sobirania tecnològica.
La sobirania tecnològica es pot definir com la capacitat de prendre decisions segons els propis interessos sense estar a mercè dels d'altri. Si una organització (empresa, estat, corporació, institució, etc.) coneix els internals de les tecnologies i disposa del know-how per a implementar solucions tecnològiques, podrà triar allò que li convé per als seus objectius. Si no té aquest coneixement, haurà de conformar-se amb el què li ofereixin entitats externes. En l'exemple comentat, si una empresa intermediària (sigui el WAF, el proveïdor de correu electrònic, etc.) pot llegir les nostres dades, serà capaç de crear perfils d'utilitzacions que poden fer-se servir per millorar el servei (és el que sempre al·legaran). Però també és coneguda la utilització de les dades (com en les xarxes socials en el paradigmàtic cas de Cambridge Analytica) per a manipular la opinió pública en favor, per exemple, de campanyes polítiques, el preu de les quals queda només a l'abast d'una gran inversió dels ens amb més poder econòmic, vulnerant la qualitat democràtica.