PHP és el llenguatge de programació web entorn servidor més popular des de fa molts anys. La web de referència és http://php.net i on haurem de consultar de forma oficial sempre que tinguem dubtes.
Les sigles PHP ténen el què es coneix per definició recursiva. «PHP» significa, literalment, «PHP Hypertext Preprocessor».
Aquest article està pensat per a gent que coneix les bases de la programació i que s'està iniciant en l'àmbit web, pel què no ens detindrem en conceptes de variable, funció, array, diccionari/map, etc. sinó que suposem que es coneixen prèviament.
Treballarem PHP sobre GNU/Linux Debian/Ubuntu. Instal·lar PHP és tan fàcil i obvi com:
$ sudo apt install php
En aquest article no necessitem parar massa atenció a les versions ja que treballarem amb els bàsics del llenguatge, però si estem instal·lant programari tipus CMS i similars caldrà que revisem bé la versió instal·lada i les llibreries afegides.
PHP es pot executar de diferents maneres:
php -a
Les variables en PHP van sempre precedides del símbol $.
PHP és un llenguatge de tipatge dinàmic, el què significa que una variable pot canviar el seu tipus de dades en temps d'execució. És una característica habitual dels llenguatges interpretats (i no gens habitual en els llenguatges compilats).
Entrem en la consola en mode interactiu per fer les primeres proves amb php -a
:
$ php -a Interactive mode enabled php > $a = 1; php > echo $a; 1 php > var_dump($a); int(1) php > $a = "hola"; php > echo $a; hola php > var_dump($a); string(4) "hola" php > echo gettype($a); string
Instruccions vistes:
echo
var_dump
gettype
Respon:
var_dump
i print_r
?
Els strings o cadenes de caràcters mereixen un parell de comentaris abans de continuar.
Per mostrar text (que és la operació més habitual en PHP ja que la seva principal missió és construir un HTML) utilitzem echo
i posem el text entre cometes dobles o simples. Ambdues funcionen, però tenen efectes diferents:
Exemple:
php > $usuari = "Enric"; php > echo "Hola, $usuari"; Hola, Enric php > echo 'Hola, $usuari'; Hola, $usuari
Com podem veure, un mostra el contingut de la variable (Enric) i l'altre no.
També funciona amb arrays (ho veurem més endavant).
Podem concatenar strings i variables amb el caràcter punt (.)
Per exemple, el què hem fet abans ho podem fer també així:
php > echo "Hola, ".$usuari; Hola, Enric
D'acord que es pot posar la variable dins de les cometes dobles i ens apareixerà, però sovint és més clar a l'hora de llegir el codi concatenar amb el punt i així també el syntax highlight de l'editor ens ressaltarà de forma més clara què estem fent.
A més, és molt comú necessitar fer escape de determinats caràcters com l'apòstrof. Si estem utilitzant cometes simples i necessitem escriure un apòstrof (és el mateix caràcter) podem escapar amb una contrabarra i es mostrarà l'apòstrof.
php > echo 'Vivim a l'Hospitalet'; php ' php ' '; PHP Parse error: syntax error, unexpected 'Hospitalet' (T_STRING), expecting ';' or ',' in php shell code on line 1 php > echo 'Vivim a l\'Hospitalet'; Vivim a l'Hospitalet
Com podem veure, l'apòstrof em tanca el string i llavors em dona un error (a part de liar la consola). Si necessito un apòstrof entre cometes simples, utilitzem la contrabarra (escape) abans.
Com que sovint estem construint un HTML amb PHP, es dona que per aconseguir un doc del tipus HTML ens convé utilitzar una combinació de cometes simples i dobles. Per exemple, per aconseguir això:
<input type="text" name="nom" />
La forma més fàcil per fer-ho seria aquesta:
echo '<input type="text" name="nom" />';
Però si volem ficar pel mig alguna variable, les cometes simples no ens deixaran fer-ho dins del string. Per tant, serà més fàcil fer les cometes simples dins del HTML:
echo "<input type='text' name='nom' value='$nom_usuari' />";
Com alternativa, o si volem fer servir cometes simples, haurem de concatenar:
echo '<input type="text" name="nom" value="'.$nom_usuari.'" />';
Ara treballarem amb el servidor intern de PHP (mes tard ja veurem com treballar amb Apache).
Crearem una carpeta php1
en el nostre home directory on hi posarem els arxius PHP (en aquest exemple creem un arxiu index.php
) i posem en marxa el servidor:
$ mkdir php1 $ cd php1 $ echo "<h1>PHP quick</h1>" > index.php $ php -S 0:8080 [Thu Sep 9 16:45:10 2021] PHP 7.4.9 Development Server (http://0:8081) started ...
Ara podem apuntar el browser al port 8080 de la nostra màquina per veure si es mostra alguna cosa:
http://localhost:8080
Per visualitzar la web cal mantenir la shell oberta. Si la parem, el servidor intern es pararà i no deixarem de tenir disponible la web.
Edita index.php
i ara posa-hi aquest contingut:
<p>En un arxiu PHP es comença escrivint en HTML</p> <?php # dins el tag ?php podem escriure codi incrustat # comentaris amb el sostingut # echo "<p>Aquesta línia l'hem escrita en PHP</p>"; ?> <p style="color:orange;">Aquesta línia torna a ser HTML</p>
Accedeix amb el navegador a localhost:8080
i observa el resultat i el codi generat amb CTRL+U.
Utilitzar CTRL+U és una eina imprescindible per veure quin és el codi que hem generat finalment després de l'execució del PHP.
Si introduïm errors al nostre codi no es veuran al navegador. Això és habitual ja que si la nostra web té algun error no volem mostrar-ho a l'usuari «tal qual», sinó que hauriem de fer algun post-processament del tipus captura d'excepcions, etc.
A més, mostrar els errors del nostre codi pot oferir informació interna de la nostra web que la podrien fer vulnerable a usuaris malintencionats ja que revela com està feta la web.
Per veure els errors podem mirar la consola. Introdueix algun error a la part PHP (per exemple, afegeix una línia amb lletres aleatòries) i visualitza per veure com va.
Si igualment vols fer mostrar els errors al browser, pots introduir aquestes línies a l'inici del codi PHP:
# codi PHP per mostrar els errors al browser ini_set('display_errors', 1); ini_set('display_startup_errors', 1); error_reporting(E_ALL);
Les estructures principals de control son els habituals bucles i condicionals. La web de referència és http://php.net :
Fes els següents exercicis en PHP.
Cal que a tots els exercicis hi hagi variables per als límits (N,M).
En els llenguatges interpretats moderns com Python o Javascript es solen utilitzar dues estructures bàsiques molt importants (amb diverses variacions):
Els arrays ja sabem que son conjunts de dades estructurats de forma consecutiva. Això era veritat en llenguatges compilats com C/C++ o Java, però en PHP o Python ja no és així ben bé. La primera diferència és que els arrays de llenguatges compilats han de ser del mateix tipus de dades, i son estàtics. En canvi, els arrays en PHP o Python poden contenir elements heterogenis (strings, sencers i floats barrejats), i que son estructures dinàmiques (tipus llista) on podem afegir i eliminar elements.
Es pot definir i inicialitzar un array de diverses maneres, bàsicament aquestes:
$a = []; # array buit $b = array(); $c = ["gos","gat"]; # array inicialitzat amb 2 elements $d = array("gos","gat");
Prova d'inicialitzar arrays utilitzant la consola de PHP amb php -a
i visualitzar els continguts amb var_dump
.
Per afegir elements a un array es pot fer amb la funció array_push o amb els claudàtors [ ]:
$a = ["gos","gat"]; array_push($a,"elefant"); $a[] = "jirafa"; var_dump($a); array(4) { [0]=> string(3) "gos" [1]=> string(3) "gat" [2]=> string(7) "elefant" [3]=> string(6) "jirafa" }
Com es pot veure, els índexs de l'array s'incrementen correlativament.
Per esborrar un element d'un array, es pot fer amb la instrucció unset
:
php > unset( $a[2] ); php > var_dump($a); array(3) { [0]=> string(3) "gos" [1]=> string(3) "gat" [3]=> string(6) "jirafa" }
Primera cosa sorprenent de PHP: quan s'esborra un element d'un array, els índexs no es renumeren. En aquest exemple, a l'esborrar l'element 2, els índexs que queden son 0,1,3 (sense el 2).
Si volem redefinir els índexs, ho podem fer amb la instrucció array_values(), i el índexs tornaran a ser correlatius:
php > $b = array_values($a); php > var_dump($b); array(3) { [0]=> string(3) "gos" [1]=> string(3) "gat" [2]=> string(6) "jirafa" }
Al tanto, que com podeu veure en realitat no es reordena l'array inicial, sinó que es crea un de nou ($b) amb els índexs ordenats.
L'altra estructura de dades superutilitzada és el diccionari o array associatiu. Aquest es defineix com un array al que accedim mitjançant una clau. Per tant, un array associatiu serà un conjunt de parells clau/valor.
En PHP els arrays associatius es poden definir similarment a l'array posicional, però ara definint els índexs amb la fletxa (⇒) i accedint amb claudàtors (tant per escriure com per llegir):
php > $sons = [ "gos" => "bup" , "gat" => "miau" ]; php > var_dump($sons); array(2) { ["gos"]=> string(3) "bup" ["gat"]=> string(4) "miau" } php > echo $sons["gat"]; miau
I afegim elements de forma similar a Python o Javascript
php > var_dump($sons); array(3) { ["gos"]=> string(3) "bup" ["gat"]=> string(4) "miau" ["vaca"]=> string(2) "mu" }
La bottom line sobre arrays vs arrays associatius en PHP és que en realitat són la mateixa estructura de dades, i un array sempre es pot tractar com a array associatiu on els índexs son la clau.
Per iterar un array associatiu sol ser més fàcil utilitzar el foreach enlloc del clàssic for:
foreach( $sons as $animal => $so ) { echo "El $animal fa $so.<br>\n"; }
Anem a fer una aproximació a un joc de batalla naval. Els típics elements de joc son:
Realitza els següents exercicis:
Referències bàsiques a W3Schools:
if( isset($_POST["nom"]) ) { // codi a executar aquí... }
Altres:
Vés a les fites sobre formularis de la UF1 de MP07 de DAW i realitza els exercicis.
Si volem guardar dades en arxius en PHP, disposem de diverses funcions per a realitzar aquestes operacions.
Funcions «a lo bèstia» (carreguen tot en RAM, oju peligru):
Funcions més «fines»:
fopen
.Si volem guardar les dades d'un array, no tindrem prou amb aquestes funcions, ja que al guardar les dades d'un array les concatena totes juntes.
Per solventar-ho i poder guardar correctament les dades d'un array, utilitzem les funcions serialize i unserialize.
php > var_dump($sons); array(3) { ["gos"]=> string(3) "bup" ["gat"]=> string(4) "miau" ["vaca"]=> string(2) "mu" } php > file_put_contents( "sons.txt", serialize($sons) ); php > $sons2 = unserialize( file_get_contents("sons.txt") ); php > var_dump($sons2); array(3) { ["gos"]=> string(3) "bup" ["gat"]=> string(4) "miau" ["vaca"]=> string(2) "mu" }
Examina l'arxiu «sons.txt» que has creat i explica què significa cada valor que hi apareix.
Les sessions ens faciliten que cada usuari pugui disposar d'una àrea per emmagatzemar variables: la variable $_SESSION[]
.
Aquest mecanisme utilitza les cookies del navegador web per identificar l'usuari que es connecta a cada request.
Aquí tens un tutorial per carregar imatges en PHP.
Disposar d'un servidor d'email s'ha convertit en una tasca complicada degut a les grans quantitats de Spam que circulen. Disposar d'un servidor d'email que passi els controls antispam és força complicat. Podeu conèixer mes detalls a l'article email Linux Docker.
Disposem, al menys, de dos maneres de fer-ho:
phpmailer
: amb aquesta llibreria podem enviar mitjançant un servidor extern (caldran credencials).
És important que tinguem obert el port 25 de sortida. Tots els servidors de Cloud ho estan limitant per evitar spammers, i cal demanar un permís especial perquè funcioni.
Si disposem d'aquest servidor resulta relativament senzill.
Instal·lem postfix i mailutils:
$ sudo apt install postfix mailutils
Chequejem la instal·lació enviant un email:
$ mail [email protected] Cc: Subject: prova de correu aqui poso el text de l'email pot tenir diverses línies acabem l'email amb un "." o bé amb CTRL+D
…i s'enviarà l'email. Comproveu la carpeta de Spam perquè probablement vagi a parar allà.
Amb aquesta llibreria podem enviar mitjançant un servidor extern (caldran credencials).
Utilitza el tutorial indicat més amunt per enviar un email. Fes un formulari que permeti ajustar destinatari, títol i contingut del missatge.
Per carregar les llibreries al vostre codi cal canviar els require
que hi ha per:
require "vendor/autoload.php";
Utilitza l'email de l'institut. Un Gmail normal no et permetrà enviar emails amb autenticació usuari/password (el què anomenen «less secure apps»), ja que no compleix amb les mesures de seguretat mínimes. De moment, a data de gener de 2023, als comptes corporatius els permeten les less secure apps.