===== Ansible: eina d'orquestració  =====

**Ansible** és un sistema d'orquestració **lliure**, escrit en ''Python'', que ens permet automatitzar la configuració d’una màquina d’una forma senzilla.

Ansible automatitza la gestió de sistemes remots i controla el seu estat desitjat. 
{{:arquitectura_ansible.jpg?400|}}

{{:red-hat-ansible-vector-logo.png?400|}}

La web oficial de la documentació d'Ansible és: https://docs.ansible.com/ansible_community.html


{{tag> #FPInfor #Ceti #CetiMp03 #Ciber #CiberMp03 #Smx #SmxMp04 ansible vagrant DevOps}}

\\

==== Com funciona Ansible? ====

  * Configura les màquines client des d’una altra màquina on tenim instal·lat l’Ansible.
  * Accedeix per SSH als clients per realitzar les tasques de configuració.
  * Utilitza arxius anomenats Playbooks en llenguatge YAML per gestionar els clients.
  * Funciona  habitualment en mode “push”.
  * No té agents.
 
Un entorn ansible conté els següents **components principals**:

  * **Node de control**: un sistema en el que s'instal·la Ansible. És el que controla tota l’execució del Playbook. És qui realitza la connexió per SSH, executa els mòduls en les màquines i realitza la instal·lació. 
  * **Node administrat**: un sistema remot, o amfitrió, que controla Ansible, és el host.
  * **Inventari**: és un arxiu en text pla que conté la llista dels host on s’han d’executar els mòduls. 

{{:funcionament_ansible.png?600|}}

Els **Playbooks** estan escrits en llenguatge YAML (només cal aprendre com col·locar els atributs dintre del fitxer). Les característiques claus generals són:

  * El contingut ha de ser format UTF-8 o UTF’16.
  * Per identar és recomanable utilitzar espais en blanc i no TAB.
  * Cada element d’una llista comença amb un guió (-) i un espai.
  * Els diccionaris clau utilitzen l’estructura clau: valor.
  * Els comentaris s’indiquen amb una almohadilla (#).
  * L’extensió dels fitxers ''YAML'' pot ser **.yml** o **.yaml** (recomanada).


Per configurar **l’inventari**:

<code> $ sudo nano /etc/ansible/hosts </code>

<code>
# Podem definir directament la IP o URL
104.155.184.125
Ansible1.prova.org
34.71.11.100

# Podem crear grups d’IPs o URL
[gupexemple]
104.155.184.125
Ansible1.prova.org
[altregrupexemple]
34.71.11.100

# Podem crear subgrups de grups
[subgrupprova: children]
grupexemple
altregrupexemple

</code>

Existeixen 2 grups per defecte:
  * ''all'': Reuneix tots els servidors.
  * ''ungrouped'': Reuneix tots els servidors però que no estan en cap grup.

També es poden utilitzar variables. Es pot consultar la [[https://docs.ansible.com/ansible/latest/user_guide/playbooks_variables.html|llista de variables]].
\\

===  Modificadors del comando Ansible  ===

El comando ''Ansible'' té diversos **arguments** (modificadors) que li podem posar. Es pot consultar la [[https://docs.ansible.com/ansible/latest/cli/ansible.html|llista de modificadors]] per Ansible.

**L’estructura** és:

<code> $ansible <nomservidor> <argument> <valorargument> </code>
<code>$ansible ansible1 --> el comando s’executaria en el servidor ansible1. 
$ansible all --> per executar el comando en tots els servidors del fitxer "hosts" </code>

Aquí us deixo una llista d’alguns **arguments** per Ansible.

  * Argument  **-f**: per indicar el nombre de fils que utilitzarà Ansible.
  * Argument  **-u** o **- -user**: per indicar l’usuari que realitzarà el comando Ansible utilitzant ssh.
  * Argument **-b** o **- -become**: per indicar que el comando s’executarà en permisos de superusuari (root), però no demanarà contrasenya.
  * Argument **-k** o **- -ask-become-pass**: per indicar que el comando s’executarà en permisos de superusuari (root), però dmanarà contrasenya de superusuari.
  * Argument **-m** o **- -module-name** i **-a**: 
    * Si no s’especifica aquest argument s’utilitza el mòdul [[https://docs.ansible.com/ansible/latest/collections/ansible/builtin/command_module.html|command]] per defecte. 
    * Si es vol utlitzar el shell i poder utilitzar les variables d’entorn s’ha d'especificar: 
      <code> $ ansible ansible1 -m shell -a "echo $HOME & date"</code>
    * Per comprovar la connexió amb el servidor, utilitzar el mòdul PING:
      <code> $ ansible ansible1 –m PING </code>
    * Per comprovar el nom del host dels servidors: 
      <code> $ ansible ansible1 -a hostname </code>
    * Per veure la quantitat de RAM i la disponibilitat:
      <code> $ ansible ansible1 -a “free -m” --> es posa entre cometes perquè porta més d’un argument. </code>

Alguns dels **mòduls** per utilitzar són:

  * **apt**: per la gestió de paquets ''.deb'' des de la línia de comandos.
  * **service**: per controlar els serveis del servidor: activar, parar, reiniciar,...
  * **group**: per gestionar els grups dintre dels servidors. Pera utilitzar aquest mòdul necesitem permisos de superusuari, així que utilitzarem el modificar ''-b''.
<code>#Per a crear un grup admin 
$ ansible ansible1 -m group –a “name=admin state=present” -b </code>
  * **user**: per gestionar usuaris dintre dels servidors:
<code>#Per crear un usuari:
$ ansible ansible1 -m user -a "name=anasanz group=admin create_home=yes" -b</code>
  * **stat**: per gestionar i modificar fitxers:
<code>$ ansible ansible1 -m stat -a "path=/etc/host" </code>
  * **copy**: per copiar arxius als servidors
<code>$ ansible ansible1 -m copy -a "src=/etc/hosts dest=/tmp/copia" </code>
  * **fetch**: per copiar arxius dels servidors al node de control.
<code>$ ansible ansible1 -m fetch -a "src=/etc/hosts dest=/tmp/" </code>
  * **file**: per crear fitxers i directoris dintre dels servidors, gestionar permisos i crear enllaços simbòlics/físics.
  * **cron**: comprova l’arxiu de text pla CRONTAB, que conté els scripts i hora programada d’execució de cadascun. Es poden controlar tots els aspectes del cron dels servidors:
<code>#Per executar un script cada dimart a les 4:00 h tots els mesos de l’any.
$ ansible ansible1 -m cron -a "name='exemple' weekday=2 hour=4 minute=0 job='/script.sh'" </code>
  * **setup**: per veure totes les dades tècniques dels servidors. També es pot utilitzar el modificador ''-a'' per fer filtratges:
<code>$ ansible ansible1 -m setup
$ ansible ansible1 -m setup -a “filter=*ipv4” </code>

\\

----

==== Instal·lació d’Ansible  ====

Per fer la **instal·lació** es pot seguir el manual oficial d’Ansible. En cas de tenir el sistema operatiu ''Ubuntu'' seria:

<code> 
# apt update
# apt install software-properties-common
# add-apt-repository --yes --update ppa:ansible/ansible
# apt-get install ansible
</code>

Si es vol tenir l’última versió es pot baixar de pypi (pip install ansible). S’ha de tenir en compte que s’ha de tenir instal·lat abans ''python'' i ''ssh''.

Una vegada s’ha realitzat la instal·lació cal configurar el fitxer //Playbook//, en aquest exemple seria **playbook1.yaml**.

=== Estructura del Playbook1.yaml ===

L’estructura bàsica d’un //Playbook// és:
<code>
--
- hosts: ansible1
  become: yes
  tasks:
  - name: Install Apache
    apt: name=apache2 state=latest
  - name: Check Apache is running & start on boot
    service: name=apache2 state=started enabled=yes
...

</code>

En aquest cas seria un **exemple** de //**Playbook**// per instal·lar l’''Apache''. Es pot observar que el fitxer comença amb 2 guions (- -) i acaba amb 3 punts (...).

  * Primer es posen els //**hosts**//, que són els servidors del nostre inventari, indicats com es vulgui.
  * Opcionalment, però en aquest cas obligatori ja que es faran canvis en el sistema i es necessiten permisos de superusuari, es posa ''become: yes''. Seria equivalent al ''-b'' en els comandos AD-HOC. Si no es necessiten els permisos de superusuari no cal posar-lo. 
  * Es posen les tasques (tasks), una o diverses. 
  * Cada **tasca** s'inicia, encara que és opcional, amb un **nom** (name). Serveix només per a identificar la tasca. 
  * Després es posa el //**mòdul**// d’Ansible a utilitzar. En la mateixa línia del //mòdul// es posen els seus paràmetres i es configura igual que un comando AD-HOC.
  * //**Tenir en compte**//:
    * Es recomana **crear un directori** on guardar els //**playbooks**// o utilitzar un repositori ''GIT''.
    * Les tasques s'executen per ordre.
    * Es pot utilitzar qualsevol **editor**, tant un IDE tipus Visual Studio Code, com en la terminal amb un editor de text tipus ''NANO'' o ''VIM''.
    * El nom de l'arxiu no ha de seguir cap format. Pot ser a gust.
    * Els ''name'' de cada tasca pot estar en qualsevol idioma mentre segueixi UTF-8 o 16.
    * Dintre d'un mateix //Playbook// es poden **crear** diferents **grups de tasques** per a diferents servidors. Només cal escriure una altra vegada ''- hosts: etc'' ja que a l'ésser una llista podem continuar afegint.
    * Es pot **definir l'usuari** que executarà tot el //playbook// o una tasca afegint ''remote_user: nom''.
    * Per a **executar** el //playbook// que hem escrit prèviament utilitzarem un nou comando d'Ansible: 
<code>$ ansible-playbook playbook1.yaml </code>

<WRAP center round info 100%>
Dintre dels //**Playbooks**// es poden **definir**:

  * **Handlers**: tasques que s’executaran només quan se’ls faci la trucada.
  * **Include**: és semblant a una llibreria en qualsevol llenguatge de programació.
  * **Rol**: paquets d’aplicacions predefinides.
  * **Pre_tasks**: tasques que s’executen abans que la resta.
  * **Template**: aquest mòdul és semblant al COPY dels comandos AD-HOC, però el ''template'' va a buscar l'arxiu que se li indica en la ruta ''template''.
      <code> - name: template file to remote host
       template:
         src: archivo-config.j2
         dest: /tmp/archivo-config
</code>
</WRAP>

\\


<WRAP center round todo 100%>
Et proposo realitzar les **activitats** següents:

**Activitat 1**: Instal·la Ansible en el teu node controlador i crea un Playbook per realitzar tasques de manteniment i control dels teus servidors.

**Activitat 2**: Configura el crontab del servidor Ansible per llançar tots els Playbooks diàriament. 


</WRAP>

\\

----


==== Vagrant amb Ansible ====

Molts projectes necessiten d'un **entorn d'integració** contínua en el qual es pot veure i detectar les fallades de manera ràpida, sense arribar a l'entorn de producció. Doncs, gràcies a la combinació de [[vagrant|Vagrant]] i **Ansible** pots desplegar de manera senzilla un entorn d'integració contínua.
{{:ansible-vagrant.png?400|}}

Si et preguntes què pots fer amb ''Vagrant'' i ''Ansible'', aquí et deixo una pinzellada:

<WRAP center round tip 100%>
  * Aixecar les màquines virtuals
  * Configurar la xarxa
  * Realitzar les actualitzacions de programari
  * Instal·lar els paquets del programari que s'utilitzarà
  * Copiar els fitxers de configuració de plantilles prèviament creades
  * Aixecar o parar els serveis que es determinin
  * Executar qualsevol tasca en cadascuna de les màquines virtuals
  * Deixar l'entorn completament operatiu

</WRAP>
  
Per a **executar** ''Ansible'' contra ''Vagrant'', la configuració bàsica de ''Vagrantfile'' seria:

<code>Vagrant.configure("2") do |config|

  #
  # Executa Ansible des de Vagrant Host
  #
  config.vm.provision "ansible" do |ansible|
    ansible.playbook = "playbook1.yml"
  end

end

</code>


<WRAP center round todo 100%>

Et proposo fer la següent **activitat**:

**Activitat 3**: Crear un entorn d’integració amb Vagrant i Ansible, per realitzar el manteniment i control dels teus servidors.

</WRAP>

\\
 --- //[[ccabre4@xtec.cat|CLARA CABRERA MESEGUER]] 2022/07/03 22:25//